Hipica C5 : 2012

dimarts, 18 de desembre del 2012

Evolució i tipus de cavalls (11/12/12)

Representació del Eohipuus

Els inicis dels cavalls es remunten uns 70 milions d'anys enrere, a l'era terciaria. Aquest va ser l'inici de l'espècie equus, amb l'aparició de l'exemplar Eohipuus el precursor dels cavalls actuals.

Aquests no eren mes grans que un gos, amb un pes sobre els 20 kg i una altura de 35 cm.

L'espècie equus compren als cavalls, les ases i les zebres.

A partir de la seva aparició, aquesta espècie es va propagar per la resta del món atravessant l'estret de Bering, que uneix Amèrica i Àsia. Això va provocar l'adaptació a diferents climes y zones.

Boscos: Equus grans i potents (els d'aquestes zones són els antecessors de les races de tir).
Altiplans: Fins i esbelts (zona Mongolia).
Estepa: Lleugers (antecessors de la raça àrab, o pura sang).
Tundra: Grans i pessats, amb pelatge gruixiut (regions polars).

Com a curiositat cal esmentar Equus Ferus és l'espècie a la qual pertanyen tant els cavalls domèstics com el seu avantpassat salvatge extint, conegut com a Tarpan, així com també el Przewalski, l'únic cavall salvatge que viu a les estepes del centre d'Àsia.

Fa uns 4000 anys els cavalls ja havien estat domesticats per l'home. Aquests els utilitzaven com:

Animal de Tir (Lleuger o pessat).
Per arrossegar carros.
De sella (equitació, caça...).
Aliment.

Tir pessant:

Races molt grans (fins a 1 tona)
Utilitzats per arrossegar artilleria pesada en combats.

Tir lleuger:

Races grans, entre 400 i 600 kg.
Utilitzats per feïnes del camp o arrossegar carruatges.

De sella:

Races lleugeres com els pura sang anglesa, anglo-àrab, hunter, andalús etc.
Mitjà de transport, equitació, per caçar...

Classificació en funció del temperament

Sang freda: Tranquils, races pesades, dòcils.
Sang calenta: Nerviossos, agressius (en quant a caràcter, no vol dir que ataquin a humans)
Sang càlida: Una combinació de sang calenta i freda, aportant tranquilitat i docilitat a més de lleugeressa i agilitat.

Concepte de raça:

Població determinada que només es relacionen entre ells, riats de forma selectiva i domesticada. Tenen característiques físiques i psíquiques similars.

diumenge, 2 de desembre del 2012

Psicologia equina 2

Estat d'ànim del cavall
Indicadors principals de l'estat d'ànim:

Ulls i orelles.
Extremitats, cua i postura.
Musculatura: Tensa (nerviós) o tova ( relaxat).
Sorolls que emet: Suaus (tranqulitat), renills (excitació, plaer) o crits de protesta (baralles o enfronaments).

Content

El llavi superior cobreix l'inferior, orelles relaxades, ulls tranquils.

Atent

Orelles cap endavant, narius una mica obertes, llavi superior tremolant, la cua tremola, musculatura tensa.

Disgustat

Orelles mig cap enrere, narius arrufades, aparença enfadada, cua d'un costat a un altre.

Amenaçador

Orelles planes i cap enrere, ulls molt oberts, narius obren i s'inflen. Cua entre les cames.

Somnolent

Orelles cauen pesadament cap els costats, baixa el cap amb els ulls mig tancats, li pot caure el llavi inferior.

Accions i reaccions en determinades situacions

Els cavalls són de naturalesa nerviosa i excitable a causa del seu instint de fugida.

Si no pot fugir: Donarà patades, mossegarà o empentarà amb el seu cos sense respectar l'espai humà.

Mossegar

A causa de la por, per tal de dominar a la persona o a un altre cavall.

Com actuar:

Mantenir la dsitància.
Llligarlo amb poca corda.
No cridar ni pegar-li.
No apropar-li la mà ni donar-li premis, ja que pot causar un hàbit de mossegar.

Patades

Com a medida d'autodefensa.

Com actuar:

Estar atent.
Possar-li la cabeçada de treball avans d'obrir la quadra.
No netejar la quadre amb el cavall dins.
Distància prudencial.
Moure el cavall cap a nosaltres.

Invasió de l'espai

Actaució en manada, tendeix a ajuntar-se quan es possen nerviosos i xoquen entre ells.

Com actuar:

Fer.li veure al cavall que estem presents. Donar-li petits copets amb mans, colzes...
No empentar-lo, no serem capaços de moure'l.
Girar el seu cap en la nostra direcció per que no ens pugi empentar.
Fer entendre al cavall que no som uan amenaça, acarciant-lo, parlant-li fluix.

Com notem que el cavall està tens?

El pas es més curt.
Orelles endarrere.
Moviment amb el cap brusc.
Ulls alerta.

Com actuem?

Caricies.
Parlar-li suau.

Aproximació a un cavall en una quadra

Quan està a prop de la porta:

Que es retiri lentament i acostar-nos pel costat esquerre

Quan está lluny de la porta:

Cridem la seva atenció per que no es trobi amb nosaltres de sobte.
Aproximar-nos poc a poc pel costat esquerre.

Quan el cavall està de gropa:

Cridem la seva atenció fent que doni la volta.
Entrem de costat, esquerre si es posible, i l'apartem poc a poc.

Psicologia equina

Comportament del cavall: Caràcter i temperament

El cavall és un animal d'instint, no de raó. ( El tamany del seu cervell comparat amb el cos és petit)
Són una presa, el seu instint natural és el de fugir a causa de ser depredats.
Tenen una dieta herbívora

Objectius de la vida d'un cavall:

Sobreviure. (Fullint o lluitant)
Alimentar-se.
Reproduir-se

Punts que determinen la salut d'un cavall

Si està alerta i perceptiu.
Si te ganes de menjar i el seu sistema digestiu funciona bé. (comprovar excrements etc)
Si creix fort i preparat per l'exercici.
Si està desitjós de procrear.

L'ull de granger és la capacitat d'un home/dona d'observar anomalies al comportament/salut d'un cavall.

El caràcter d'un cavall depèn de la genètica i les experiències viscudes.

Conducta manada

En estat salvatge el cavall viu en grup. Sempre té l'instint de retorn amb la seva espècie o amb altres animals. Un cavall solitari acaba morint.
El semental domina tot el grup i fecunda a les eugues. Es el protector del grup.
Quan la manada pasta, romandren separats per poder fugir en cas d'emergència. Sempre estan alerta.
L'home li provoca al cavall una sensació de emergència ja que la visió frontal dels carnívors li recorda als seus depredadors, com felins i cans.

Sentits dels cavalls

La vista:

Els cavalls tenen una capacitat visual mediocre però adaptada.
Prefereixen ambients amb llum difusa, ja que tenen millor visió a la penombra. S'enlluernan fàcilment.
Veuen sense mirar: veuen amb igual finesa en tota la superfície de la retina.
No veuen bé els colors: so es sap molt bé però es dedueix.
Han de moure el cap per enfocar a causa de la seva visió lateral.

L'oïda:

És un dels sentits més deseonvolupats.
Tenen movilitat auricular, les seves orelles funcionen com radars.
Tenen una major gamma de percepció sonora.
Tenen una gran memòria auditiva y associen molt bé sons amb experiènces pasades.

L'olfacte:

És el principal òrgan de reconoixement, relació i investigació dels cavalls.
El llavi corb, és un moviment que fan per retenir més temps l'aire i obtenir més informació.

dijous, 15 de novembre del 2012

Aquest dia vam estudiar a la biblioteca les diferents parts del cavall:

divendres, 2 de novembre del 2012

Primera vegada muntant cavalls

Vam començar com totes les sessions: ens dividim en tres grups que van rotant entre neteja de quadres, equipament de cavall i montar.
El primer contacte va ser extrany ja que tot i no tindre po dels cavalls si donen respecte, pero en general va ser una experiéncia molt bona.
Vam treure els cavalls del pati principal i vam donar una volta al voltant de la hípica, per uin camí de terra que la volteja. Finalment vam entrar als pádocs per seguir practicant al conducció i els vam retornar a les seves quadres.

Tipus de selles

Sella anglesa de Salt:

Consta d'un faldo mes avançat que els demés tipus de selles.
El seient està més aixecat per facilitar el control i tindre millor estabilitat.
Està molt ajustada al caball pel tema del control.

Sella anglesa de Doma:

Té uns faldons llargs i verticals que aporten un máxim control i contacte amb el cavall .

El seient es més profund que la de salt, ja que no hi ha tant rebot.

Máxima seguretat amb cingles llargues i resistents.

Sella anglesa de Mixta:

Es una sella polivalent, té una forma intermitja entre les dues anteriors. Es la més comú.

dijous, 18 d’octubre del 2012

1r Classe

Primer dia de classe a l'hípica de San Cugat, 9 d'Octubre del 2012.

Al arribar al centre a la biblioteca vam treure tot el material que teníem per a fer la práctica, y despres la profesora va posar-hi unes diapositives per fer repàs sobre les parts de cada material que porta el cavall a sobre, al acabar, ens van separar en 2 grups per no fer tots la mateixa activitat...

Primera explicació, neteja de les cuadras.

El monitor va explicar com es netejaven y amb que tecniques, després vam agafar el material necessari per treballar i posar-ho en pràctica en una cuadra asignada a cada parella :

-Treure el menjar del terra y posar-ho a dalt d'una mena de cub de cement.

-Agafar els excrements al la pala o rastrell i dipositar-ho a la carreta.
-Treure la palla mollada mentres que la palla seca es deixa als extrems de la cuadra.

- Finalment, agafar palla del diposit, en grans quantitas amb la carreta per a que el terra sigui esponjós.

Quadres brutes dels cavalls de pràctica.

Quadra sense acabar de fer.

Diposits de palla junt amb carretes per transportar-la.

Segona explicació, neteja del cavall i col·locació dels materials.

Un altre monitor ens va explicar les maneres de neteja del cavall, que parts rentar amb que ordre i com posar tots els materials per montar al cavall.

També ens van asignar a cada parella un cavall en el nostre cas, el Fugaz, per posar en pràctica aquestes explicacions i vam anar a agafar-ho als padocs, posant-hi la cabeçada de quadra,

Padocs, zona per a que els cavalls estiguin en mes llibertat.

Cada cavall tenia una bossa amb els seus propis respalls y eines per netejar-ho, aleshores agafàrem aquestes per rentar-ho, després teniem que anar a una caseta a agafar la brida y la sella y posar-li