dimarts, 18 de desembre de 2012

Evolució i tipus de cavalls (11/12/12)

Representació del Eohipuus
Els inicis dels cavalls es remunten uns 70 milions d'anys enrere, a l'era terciaria. Aquest va ser l'inici de l'espècie equus, amb l'aparició de l'exemplar Eohipuus el precursor dels cavalls actuals.

Aquests no eren mes grans que un gos, amb un pes sobre els 20 kg i una altura de 35 cm.

L'espècie equus compren als cavalls, les ases i les zebres.


A partir de la seva aparició, aquesta espècie es va propagar per la resta del món atravessant l'estret de Bering, que uneix Amèrica i Àsia. Això va provocar l'adaptació a diferents climes y zones.

  • Boscos: Equus grans i potents (els d'aquestes zones són els antecessors de les races de tir).
  • Altiplans: Fins i esbelts (zona Mongolia).
  • Estepa: Lleugers (antecessors de la raça àrab, o pura sang).
  • Tundra: Grans i pessats, amb pelatge gruixiut (regions polars).
Com a curiositat cal esmentar Equus Ferus és l'espècie a la qual pertanyen tant els cavalls domèstics com el seu avantpassat salvatge extint, conegut com a Tarpan, així com també el Przewalski, l'únic cavall salvatge que viu a les estepes del centre d'Àsia.

Fa uns 4000 anys els cavalls ja havien estat domesticats per l'home. Aquests els utilitzaven com:


  • Animal de Tir (Lleuger o pessat).
  • Per arrossegar carros.
  • De sella (equitació, caça...).
  • Aliment.

Tir pessant:

Races molt grans (fins a 1 tona)
Utilitzats per arrossegar artilleria pesada en combats.

Tir lleuger:

Races grans, entre 400 i 600 kg.
Utilitzats per feïnes del camp o arrossegar carruatges.

De sella:

Races lleugeres com els pura sang anglesa, anglo-àrab, hunter, andalús etc.
Mitjà de transport, equitació, per caçar...

Classificació en funció del temperament

  • Sang freda: Tranquils, races pesades, dòcils.
  • Sang calenta: Nerviossos, agressius (en quant a caràcter, no vol dir que ataquin a humans)
  • Sang càlida: Una combinació de sang calenta i freda, aportant tranquilitat i docilitat a més de lleugeressa i agilitat.

Concepte de raça:

Població determinada que només es relacionen entre ells, riats de forma selectiva i domesticada. Tenen característiques físiques i psíquiques similars.

diumenge, 2 de desembre de 2012

Psicologia equina 2

Estat d'ànim del cavall
Indicadors principals de l'estat d'ànim:

  • Ulls i orelles.
  • Extremitats, cua i postura.
  • Musculatura: Tensa (nerviós) o tova ( relaxat).
  • Sorolls que emet: Suaus (tranqulitat), renills (excitació, plaer) o crits de protesta (baralles o enfronaments).
Content
  • El llavi superior cobreix l'inferior, orelles relaxades, ulls tranquils.
Atent
  • Orelles cap endavant, narius una mica obertes, llavi superior tremolant, la cua tremola, musculatura tensa.
Disgustat
  • Orelles  mig cap enrere, narius arrufades, aparença enfadada, cua d'un costat a un altre.
Amenaçador
  • Orelles planes i cap enrere, ulls molt oberts, narius obren i s'inflen. Cua entre les cames.
Somnolent
  • Orelles cauen pesadament cap els costats, baixa el cap amb els ulls mig tancats, li pot caure el llavi inferior.
Accions i reaccions en determinades situacions
Els cavalls són de naturalesa nerviosa i excitable a causa del seu instint de fugida.
Si no pot fugir: Donarà patades, mossegarà o empentarà amb el seu cos sense respectar l'espai humà.

Mossegar
  • A causa de la por, per tal de dominar a la persona o a un altre cavall.
Com actuar:
  • Mantenir la dsitància.
  • Llligarlo amb poca corda.
  • No cridar ni pegar-li.
  • No apropar-li la mà ni donar-li premis, ja que pot causar un hàbit de mossegar.
Patades
  • Com a medida d'autodefensa.
Com actuar:
  • Estar atent.
  • Possar-li la cabeçada de treball avans d'obrir la quadra.
  • No netejar la quadre amb el cavall dins.
  • Distància prudencial.
  • Moure el cavall cap a nosaltres.
Invasió de l'espai
  • Actaució en manada, tendeix a ajuntar-se quan es possen nerviosos i xoquen entre ells.
Com actuar:
  • Fer.li veure al cavall que estem presents. Donar-li petits copets amb mans, colzes...
  • No empentar-lo, no serem capaços de moure'l.
  • Girar el seu cap en la nostra direcció per que no ens pugi empentar.
  • Fer entendre al cavall que no som uan amenaça, acarciant-lo, parlant-li fluix.
Com notem que el cavall està tens?
  • El pas es més curt.
  • Orelles endarrere.
  • Moviment amb el cap brusc.
  • Ulls alerta.
Com actuem?
  • Caricies.
  • Parlar-li suau.
Aproximació a un cavall en una quadra
Quan està a prop de la porta:
  • Que es retiri lentament i acostar-nos pel costat esquerre
Quan está lluny de la porta:
  • Cridem la seva atenció per que no es trobi amb nosaltres de sobte.
  • Aproximar-nos poc a poc pel costat esquerre.
Quan el cavall està de gropa:
  • Cridem la seva atenció fent que doni la volta.
  • Entrem de costat, esquerre si es posible, i l'apartem poc a poc.


Psicologia equina

Comportament del cavall: Caràcter i temperament
  • El cavall és un animal d'instint, no de raó. ( El tamany del seu cervell comparat amb el cos és petit)
  • Són una presa, el seu instint natural és el de fugir a causa de ser depredats.
  • Tenen una dieta herbívora 
Objectius de la vida d'un cavall:

  1. Sobreviure. (Fullint o lluitant)
  2. Alimentar-se.
  3. Reproduir-se
Punts que determinen la salut d'un cavall

  1. Si està alerta i perceptiu.
  2. Si te ganes de menjar i el seu sistema digestiu funciona bé. (comprovar excrements etc)
  3. Si creix fort i preparat per l'exercici.
  4. Si està desitjós de procrear.
L'ull de granger és la capacitat d'un home/dona d'observar anomalies al comportament/salut d'un cavall.

El caràcter d'un cavall depèn de la genètica i les experiències viscudes.

Conducta manada

  • En estat salvatge el cavall viu en grup. Sempre té l'instint de retorn amb la seva espècie o amb altres animals. Un cavall solitari acaba morint.
  • El semental domina tot el grup i fecunda a les eugues. Es el protector del grup.
  • Quan la manada pasta, romandren separats per poder fugir en cas d'emergència. Sempre estan alerta.
  • L'home li provoca al cavall una sensació de emergència ja que la visió frontal dels carnívors li recorda als seus depredadors, com felins i cans.
Sentits dels cavalls
La vista:
  •  Els cavalls tenen una capacitat visual mediocre però adaptada. 
  • Prefereixen ambients amb llum difusa, ja que tenen millor visió a la penombra. S'enlluernan fàcilment.
  • Veuen sense mirar: veuen amb igual finesa en tota la superfície de la retina. 
  • No veuen bé els colors: so es sap molt bé però es dedueix.
  • Han de moure el cap per enfocar a causa de la seva visió lateral.
L'oïda:
  • És un dels sentits més deseonvolupats.
  • Tenen movilitat auricular, les seves orelles funcionen com radars.
  • Tenen una major gamma de percepció sonora.
  • Tenen una gran memòria auditiva y associen molt bé sons amb experiènces pasades.
L'olfacte:
  • És el principal òrgan de reconoixement, relació i investigació dels cavalls.
  • El llavi corb, és un moviment que fan per retenir més temps l'aire i obtenir més informació.