dijous, 9 de maig de 2013

Higiene del cavall i alimentació

Utensilis

Aquest són els principals utensilis que utlitzem a l'hora de netejar els cavalls.
Sempre hem de netejar al cavall abans i després de muntar-lo. A més de l'aspecte higienic, netjar al cavall li comporta una série de beneficis com: afavorir la seva salut, millorar el seu to muscular, millorar la relació genet-cavall, estimular la circulació sanguiniea, prevenir malalties, entre d'altres.
A l'hivern no se'ls banya tant com a altres estacions, ja que al fer més fred no fan tanta activitat i no acumulan tanta bruticia ni suor com fan a l'estiu.


Alimentació

Ració d'un cavall de tamany mitjà

En descans un cavall ingereix al voltant de 4 kg d'aliments concentrats i 4 més d'herba. Quan fà un treball d'intensitat mitja, arriva a menjar fins als 5-6 kg.
La seva ració diaria es divideix en 3 parts com a mínim que es reparteixen al llarg del dia de la forma següent:
- 1er apat a les 7 del matí.
- 2n apat a les 12 del mig dia.
- 3er apat a les 6 del vespre.
L'apat més important es el de la nit, ja que el cavall tindrà moltes hores pel devant per digerir el menjar.

El menjar s'ordena de la següent forma per a que el cavall l'ingereixi:
- Aigua
- Herba
- Aliment concentrat
- Aigua

Normes bàsiques d'alimentació

- Aigua neta i fresca.
- Alimentar poc i sovint.
- Alimentar d'acord amb les necessitats del cavall.
- Mantenir un horari regular.
- No donar-li de menjar abans d'una activitat física.
- Donar de beure abans de menjar.
- Proporcionar-li aliments de qualitat.

Com alimentar al cavall?

Hem de saber que el cavall en estat natural menja herba durant la meitat del dia i la meitat de la nit. Al ser un animal remugant, menja quant pot, i durant el llarg del dia va digerint tot l'aliment poc a poc.
Si un cavall treballa amb regularitat l'haurem d'alimentar amb aliments concetrats.
Ho farem de dues formes:
- En forma de grà: Com la civada, l'ordi, i el blat de moro son els principals cereals dels qual s'alimenta.
- En forma de pinso: Estan compossats per una mescla de cereals i herbes.
               i ferratges: Es tracta d'herba tallada i seca, on també es pot trobar herba artificial.

El cavall també ha d'alimetnar-se d'altres aliments suplmentaris com fruites, pà, hortalises, vitamines i mineral i aigua.














dilluns, 22 d’abril de 2013

Técniques de monta a terrenys variats

Cosas a tenir en compte:

- No entrar dintre de basses d'aigua o rius on no veïem a ull al profunditat.
- Si portem alforges, hem de vigilar quan passem per corriols estrets.
- Els obstacles petits, com els troncs, els podem sueprar al pas.
- Evitar galopar a les pujades.
- A les baixades anirem al pas.
- Als passos profunds o amb fang, deixarem llibertat al coll del cavall, per que es pugui equilibrar naturalment.
- Al camp hem d'evitar anar molt de temps al trot sobre la mateixa diagonal. Hem d'anar canviant per equilibrar l'esforç muscular del cavall.
- No galopar per zones humides, passos fangosos...
- No galopar amb poca visibilitat ja que el cavall necessita una distància mínima per bparar.
- Al tornar d'una sortida anirem al pas, farem que el cavall vagi tranquil.

 En pujadaes:

- El cavall fa la gran part de la força amb les posteriors, per tant alliberarem uan mica els seus ronyons aixecant el pes, equilibrant-nos amb els estreps, pes cap endevant, agafant-nos de la crin si cal.

En baixades:

- Reduirem la marxa, mantindrem el cos recte, recolzant-nos bé sobre els estreps, possant laes mans sobre la creu. Alliberarem una mica de pes de les anteriors ficant el pes una mica cap enderrere.


Concurs de doma clàssica

Prova en la qual el genet ha de realitzar diferents maniobres als 3 aires del cavall.
Hi ha diferents figures, però les bàsiques són les següents:


divendres, 29 de març de 2013

Activitats

DOMA NATURAL










DOMA CLASICA
















DOMA VAQUERA
















SALTS D'OBSTACLES














HORSEBALLS

 Els jugadors competeixen per una pilota amb sis corretges de cuir per marcar cistella al camp contrari per un minim de tres passades.

















POLO


És un dels pocs esports del món del cavall que es fa a equip i que es por jugar sense diferencia de sexe.

-Es juga en equips de 4 vs 4, es tracta de marcar gol.












TREC













HIPOTERAPIA


Consisteix en aprofitar els principis terapeutics del cavall per tractar a persones amb discapacitat.
Es basa en aspectes amb la transmisió de calor corporal del cos del cavall a la persona, la transmisió d'impulsos ritmics y el moviments tridimensionals.
Les sesions portades per fisioterapeuta













VOLTEIG 

Les Ajudes

Per comunicar-nos amb el cavall i donar-li instruccions, podem utilizar diferents mitjans que ess diuen ''les ajudes'' que podran ser naturals o artificials.


Ajudes Naturals: 

Amb que?
-Mans, cames, pes del cos, veu.

Per a que serveix?
El pes del cos es transmet a través del pes que apliquem al seient, ens permetrà controlar l'equilibri.
La veu permet comunicar-nos donant recompensa i tranquilitat al cavall o per renyar-lo.

Per anar en davant: Cames i pes del cos.
Per més velocitat: Cames i pes del cos.
Per menys velocitat: Mans i pes del cos.
Per girar: Mans, cames i pes del cos.
Recompensar al cavall: mans i veu. (Caricia i parla suau quan fa correctament les accions)


Ajudes Artificals:

Amb que?
-Fusta/esperons/tralla

Per a que serveix?
Millorar la precisió de l'acció de les cames.




divendres, 22 de març de 2013

Aires del cavall

Els aires del cavall són 3 bàsicament, i són les marches que utilitza per desplaçar-se.

Pas

 Aquest aire és el que utilitza el cavall per desplaçar-se sense presa, com per nosaltres el caminar lentament. Es tracta d'un aire marxat, simètric i de 4 temps. La velocitat que assoleix el cavall al pas sol ser d'entre 6 i 7 km/h.

Trot

El trot es l'aire habitual de treball dels cavalls i a més es la seva marxa habitual. Es tracta d'un aire saltat, simètric i de dos temps idèntics en diagonal. En aquest cas, la velocitat mitja d'aquesta marxa sol ser entre els 14 i els 15 km/h.

Galop

Ens trobem amb l'aire més veloç del cavall, que pot arribar fins als 60 km/h, però normalment s'assoleix uan velocitat a un galop controlat d'uns 20-30 km/h. Es tracta d'un aire saltat, oscil·lant, asimètric i de 3 temps seguits d'una suspensió. Depenent de la bípede lateral que avança, es pot tractar d'un galop cap a la dreta o cap a l'esquerra.

Aquí mostrem la seqüencia de les bíepdes del cavall segons l'aire que realitza.

diumenge, 17 de març de 2013

Muntar i desmuntar

Abans de muntar

Verificar que la cingla està apretada al màxim.
Baixar els estreps i comprovar que estan a la nostra altura.

Com muntar correctament

1. Mirant cap a la cua des de el costat esquerra del cavall, subjectem les regnes amb la mà esquerra i alhora la crinera del cavall.

2. Col·loquem el peu esquerra al estrep i amb la mà dreta, mantenint la posició 1, fem un salt impulsant-nos amb el peu esquerra i la mà dreta fent força sobre la sella. En aquest pas em d'anar amb compte de no tocar al cavall amb la cama dreta per tal de no espantar-lo.

3. En deixem caure suaument sobre la sella i agafem les regnes amb les dues mans.

















Posició correcte sobre la sella

Cap: Mirada endevant, entre les orelles del cavall.
Espatlles: Posició natural però a alhora una mica cap enrrera. Han d'estar relaxades.
Esquena i cul: Esquena recte, ficant els ronyons cap endins i seiem a plom amb les natges, al punt més entrant de la sella.
Cames: Genolls apretats cap a la sella, amb contacte en tot moment.
Peus i tormells: Mitja punta del peu al estrep i el talò sempre cap abaix.




Com desmuntar correctament

1. Possem els dos peus fora dels estreps i subjectem les regnes amb la mà esquerra.

2. Començem a aixecar al cama dreta sense tocar el cavall i ens acompanyem de la mà dreta que tenim lliure.

3. Rellisquem amb la cuixa suaument pel costat esquerre de la sella i ens deixem caure.

Desprès de muntar

Afluixem la cingla i pujem els estreps.


dilluns, 11 de març de 2013

Proteccions i benes

Proteccions

Les proteccions per a mans i peus dels cavalls poden ser normals o de salt. Aquestes últimes es diferencien de les altres perque son mes rigidies i corbeixen en al seva totalitat tant com tendó com os, per tal d'evitar feridas saltant cerques. Les normals solen ser més elástiques i adaptables.
També robem protectors de campana, que eviten cops a la peulla.

Venes

Es solen possar al voltant dels tendons quan els cavalls es dispossen a realitzar un desgast físic important. Amb l'embenatge protegim el tendó de possibles lessions. A la imatge que trobem a continuació, s'explica com es col·loquen les benes.


Anatomia i fisiologia bàsica:

1-L'esquelet:



-No té clavícula, la funció la fa el múscul.

-El desenvolupament del coll.

-El desenvolupament dels ossos metacarpians i metatars

-La reducció del nombre de dits, només té un dit.

-El desenvolupament del sistema de suspensió de la garreta.

2- Sistema muscular:

-El sistema muscular del cavall és igual que el del humà, s'ha d'escalfar abans de sortir, cuidar-lo...

-Els tendons felxors i suspensors de la garreta són els més importants

-Lesions importants:

-Tendinitis: inflamació del tendó

-Desmitis: inflamació del lligament

3- Respiració:

-El cavall no pot respirar amb la boca, inspira i expira pel nas.

-El cavall no pot vomitar.

-La quadra sempre ha d'estar neta i amb bona ventilació 

-Prevenció de malalties respiratòries:

-Mantenir el cavall en un ambient sa

-Adequat programa de vacunació 

-Aïllar els cavalls quan hi ha malalties 


4- Aparell Urinari:

-Format per: ronyons, urèter, uretra i bufeta de l'orina 

-Filtrar la sang per eliminar els residus tòxics 

5- Aparell Reproductor:

-S'anomena zel quan les femelles es mostren receptives a l'aparellament amb el mascle

-Aquest període és durant tot l'any menys l'hivern.

-L'embaras del cavall es de 11 mesos, només poden tenir una sola cria.

6- Aparell Circulatori:

-Transporta sang nutrients i oxigen a les cel·lules i recull els residus.

-Retorn venós quan el cavall recolza el casc al terra

-Bona circulació de la sang per dintre de l'ós del peu, fa que la pressió del pes del cavall no ho aixafi.

7- Sistema Neuroendocrí: 

-Encarregat de donar ordres mitjançant els estímuls elèctrics 

8- Pell:

-La seva funció és separar i protegir l'organisme de l'entorn 

-A la pell es troben els òrgans del sentit, en especial els tàctils

-Permet la termoregulació del calor al cos del cavall.

Pèls: regulació tèrmica més calor

els pels més gruixuts els tenen a les garretes, la crin i la cua.

dimarts, 19 de febrer de 2013

Peculiaritats regionals

Del cap:

  • Estrella: Presència de pèls blancs al front, sobre fons d'un altre color, formant una petita taca.
  • Lucero: Pèls blancs al front sobre un fons de color, formant una taca més gran que l'estrella.
  • Lunars: Taques blanques a qüalsevol altre zona del cap.
  • Cordó: Taca blanca per la regió nasal. (Continu: llarg i sense interrupcions / Interrumput: Diferents segments curtos).
  • Caretó: El color blanc ocupa la major part del cap.
  • Bociblanc: La taca es situa a les narius.

Del tronc:

  • Ratja de mul: Aparició d'una banda de color obscur que se exten des de la creu fins la base de la cua.
  • Banda crucial: Similar a l'anterior, però la banda es prolonga de forma transversal per la regió de les espatlles.

De les extremitats:

Calçats

Taques blanques de major o menor extensió que es presenten a les porcions distals de les extremitatas.
  • Calçat: taca que cobreix fins al garreta.
  • Calçat molt baix: cobreix fins la corona.
  • Calçat baix: fins la "cuartilla".
  • Calçat alt: fins la canya.
  • Calçat molt alt: fins el genoll o més.

Arminyat

Taques negres que apareixen sobre el calçat.



Taula de capes


Tipus de capes

Es denomina capa al conjunt de la col·loració dels pèls, principalment, pell i ulls dels mamifers. Més especificament es refereix al color que envolta de forma uniforme el cos, caps (cirneres de la regió del coll i la cua), extrems (orelles, regió labio-nasal, part distal de les extremitats) i l'iris de l'animal.

Les capes, agrupades segons les característiques genètiques es la seguent:

Capes Bàsiques:

  • Alatzana
  • Castany
  • Negre

Capes Dil·luïdes:

  • Bay
  • Isabella o Palomino
  • Perla o Perlina
  • Cremella
  • Ratonera
  • Cervuna
  • Lobera

Capes de patró Blanc:

  • Blanca
  • Tord
  • Ruà
  • Overa
  • Pia
  • Appaloosa

Capes Bàsiques

Es denominen així perque d'aquestes deriven totes les demés capes, ja sigui mitjançant dilucions o amb pèls blancs.

Alatzana

Pèls del cos, caps i extrems de color vermell-marró. Distribució del pigmente negre a pell i ulls.

Castany

Pèls del cos de color vermell/marró, en distintes tonalitats i proporcions. Caps i extrems de color negre. Pell oscura o negre.

Curiositat: La capa castanya rep aquest nom per la seva similitud al color de la càscara d'una castanya (negre a al zona inferior i marró al centre).

Negre

Tots els pèls negres, inclosos caps i extrems així com la pell.
En ocasions, el pigment es presenta en uan variació marró, donant una capa amb reflexos vermellosos.
Al seu neixament, els poltres de capa negre solen presentar la panxa i les extremitats d'una tonalitat més clara. De la mateixa manera, alguns animals perden l'intensitat del color al llarg de la seva vida.

Capes dil·luïdes

Procedeixen de la dilució d'una de les tres capes bàsiques. Es poden subdividir en dos grans grups: Les capes de "dilució crema" (bay, palomina, perlina i cremella), que es caracteritzen per l'ausència de marques primitives (ratja de mul, banda crucial, zebradures, zones més oscures per la cara etc); i les capes procedents de la "dilució dun" (ratonera, lobera i cervuna), que presenten les marques primitives en totes les seves varietats.

Dilució crema

Aquest tipus de dilució es caracteritza per disminuir la quantitat de pigment (melanina) dins de les cèl·lules, el que produeix un aclarament del color de la capa.

Bay

Procedeix de la dilució parcial del castany. La decoloroació no afecta als caps i a les extremitats, es mantenen de color negre.
La coloració del pels vermells (alatzans) es dilueixen a uan tonalitat groguenca, amb pèls grisos per la base i grocs a les puntes.

Perlina

Procedeix de la dilució intensa del castany. Es dilueix de forma uniforme resultant en una capa groguenca pàlida, amb caps i extrems de color groc paja (tonalitat més obscura que la del cos). Mucoses rosades i ulls color àmbar o blau.

Palomino o Isabela

Procedeix d'una dilució mitja de la capa alatzana. En ocasions la despigmentació es més intensa a caps i extrems (blanc groguenc). És una capa clara, de tonalitat groguenca-paja, constituïda per pèls de coloració gris per la base i un blanc groguenc a les puntes.
Quan neixen, aquests cavallstenen un color molt clar i els caps semblen blancs. La pell és generalment rosada pero va perdent tonalitat amb l'edat. El pèl en ocasions també es rosaci. Els seus ulls solen ser obscurs, però en ocasions só nde color àmbar. Poden necesitar-se bastants anys perque un Palomino agafi uan tonalitat daurada brillant.

 Curiositat: El nom "Isabela" prové d'una llegenda que diu que la arxiduquessa Isabel Clara Eugenia (soberana dels Paisos Baixos), va prometre no canviar la seva roba interior fins que la ciutat d'Ostende (Bèlgica) haguès siguit conquerida. La llarga duració del setge va donar lloc a que el color de la seva roba es tornès de blanc a groguenc. Des de llavors es sol aplicar aques terme al bestiar o cavalleries el color del pelatje de les quals oscil·la entre blanc i groguenc.

Cremella

 Procedeix d'uan dilució intensa de la alatzana. Pèls (inclosos caps i extrems) de color crema molt pàlid (quasi blanc), amb mucoses rosades (despigmentades) i l'iris blau.

Dilució Dun

Es caracteritza per produir uan dilució desigual de la capa base. Això determina l'aparició d'unes zones de la capa més obscures mentres que altres zones són mes clares, amb una aspecte de "rentat".

Ratonera o grulla

Procedeix de la dilució de la capa negre. Capa de color grisàcia obscura, caps i extrems de tonalitat més obscura, amb presència de marques salvatges de color negre.


Lobera

Procedeix de la dilució del castany. Capa de color vermellosa. Caps i extrems de color negre-grisaci amb presència de marques salvatges negres.

Cervuna

Procedeix de la dilució de l'alatzana. Cos i extremitats de color crema. Cpas de color taronja amb presència de marques de color groguenc.


Capes de patró Blanc

Blanca

Aquesta capa es caracteritza perque el pèl es mostra de color blanc i la pell rosada. Ulls en la majoria dels casos marrons pero ocasionalment de color blau. Aquest caballs son blancs des de el naixement i poc freqüents.


Torda

Capa formada per la mescla mes o menys intensa de pèls blancs i negres per tot el cos de l'animal. Pot trobar-se una concentració major de pèls negres als caps i extrems. La pell si té pigmentació. Amb el pas del temps s'accentua el predomini de pèls blancs.

Ruana

Consisteix en al presència de pèls blancs mesclats de forma uniforme amb els del reste de la capa, menys el cap, caps i extrems. Pot presentar-se sobre una capa negre, castanya, alatzana... Per la qual cosa presente diversas coloracions exteriors.

Overa

Capa composta per pèls blancs i alatzans en diferent proporció, que es distribueix per tot el cos de l'animal, incloent-hi caps i extrems.

Pía

Capa que es caracteritza per la manca de pigmentació en diversas parts de la superficie corporal, donant lloc a zones amb pell i pèls pigmentades i d'altres despigmentades i amb pèls blancs. Aquestas zones varien la seva distribució i el tamany.
A les raçes equines espanyoles es molt poc freqüent, per la qual cosa es nombra en funció de les capes que es combien.

Appaloosa

Es caracteritza per l'aparició de taques blanques disperses sobre la grupa, principalment, També es freqüent pell motejades, escleròtica blanca i bandes negres als cascos.
Molt freqüent a raçes equines americanes.




diumenge, 13 de gener de 2013

Races de cavalls

Pura sang anglès


Evoluciona a Anglaterra, neix entre una barreja de 3 cavalls orientats amb euges natives d'anglaterra. D'ells van sortir 3 llinatges de la cria dels pura sang.
La criança de pura sang a estat molt selectiva. Cavall resistent i bó en curses de velocitat i molt reconegut en els hipòdroms.
És un cavall de sang calenta on la seva caracteristica de coratge i resistència són els principals requisits.






Cap estilitzats, poca massa muscular sobre la mandíbula amb extremitats superiors sóm llargues, primes pero mùsculoses, aixó li dona propulsió en la carrera, les del carrera i la gropa prou forts resistirs i donar força durant el golp.

Frisó

Es un cavall de sang càlida, encara que són dòsils, tranquils, amb bon caràcter. Són cavalls de tir, perque són molt sorts.
La crinera es molt espessa i peluda, amb orelles petites i cap llarg sempre són negres, sense cap taca. Són cavalls molt alts amb 1'65m o 1'75m de la creu.

Àrab

Són originària d'Aràbia, ara es a tot arreu.  És la raça mes antigua que es coneix, actualment totes les raçes de cavalls lleugeres porten la seva sang.
Son es de sang calenta, són dels millors pagats i reconeguts per la seva bellesa, intel·ligencia, velocitat, noblesa i amistat cap a les persones.
Amb un carácter fort, una resistència excel·lent.
Cós compacte, coll allargat, extremitats llargues i primes, alçanza 1'50 o 1'52m, la cua sempre en alt.
Són cavalls per fer curses llargues, feien travessies pel desert.
Són utlizats per millorar altres raçes.

Espanyol

També se li diu cavall Andalús. Es tracta d'un cavall Ibéric i un de les races més antigues del món, origen en la época pregacial, aquesta raça es va barrejar amb el berberic i va donar l'actual raça.
Es considera el cavall més noble del món, Ha tingut molta influecia sobre les raçes europees i americanes.
Cavall de sang càlid, cavalls valents i dòsils Obedients i intel·ligents, No son bons per a les curses, s'utilitzen en corrgudes de toros, concursos de doma,  espectacles de circ, tot això gràcies perque son dòsils i obedients.
La capa més comuna és el tord, encara que també n'hi han d'altres colors cavall amb coll fort i arquejat amb crinera llarga, el cap és mitjà i lleugerament convex, ulls vivaços, pit ample amb la gropa arrodonida i potent, El possat del cavall es orgullós i elegant. Te un cos proporcionat.

American Quarter

També conegut com a "quart de milla". Prové dels Estats Units i se'l considera el cavall més popular del món ja que n'hi ha registrats 4 milions d'animals.
És utilitzat a curses curtes (als 400 metres, per això se'l conèix com a 1/4 de milla) per la seva velocitat, i com a cavall d'espectacles i exhibicions, els famosos rodeos
És un cavall de sang càlida que poseeix la velocitat dels cavalls de sang calenta antecessors i l'etabiltiat dels cavalls de sang freda. és molt sensible i tractable i es caracteritza per la seva intel·ligència i tranquilitat.
Aparentment te el cap petit, un cos fort i musculat, un pit ample com al gropa amb aspecte refinat.

Perxeró

Originari de la vall de Perche, a França a prop de Normandia.
Aquesta raça es caracteritza per la seva excel·lent força, el que la fa optima per a treballs de tir pessant. Ja al segle XIX s'utilitzava per arrosegar carruatges. Això ho fa una raça que es cria a tot el món.
Es tracta d'una raça de sang freda, dòcil, manejable, fàcil de montar i adapatable a diferents climes. Normalment també s'utilitza per fer ruts.
Aparentment té un cap gros, un front ample, extremitats curtes i robustes amb pèls llargs i poseeix una abundant crinera.

Pirinenc

És la raça autòctona de catalunya, amb origen als pirineus, tot i que no es molt coneguda. Es tracta d'una raça pesada i s'utilitza igual que el perxeró, com a raça de tir. Al 2007 se'l reconeix amb el seu nom i es converteix en una raça de protecció especial.
Normalment es utilitzada per a explotacions agràries i per fer rutes pels pirineus.
Es tracta d'una raça de sang freda, molt pesada (al voltant dels 650-750kg)

Cavall Salernità

-Raça Italiana/Barreja: Pura sang, Andalús, arab, bereberebs
-Sang calenta
-1'60m 450 i 500kg
-Espatlla llarga, col fort i musculós i extremitats robustes.
-Caracter tranquil i dòcil


Cavall Islandès

-Pes 350 i 450kg, Robust, extremitats curtes
-Coll gran, tira grans pesos
-Sang freda
-Pas volador, pot arribar a correr fins a 55km/h


Cavall mongol

-Animal salvatge de Mongolia
-2,1 metres de llarg
-350kg
-Pel marrò fluix
-Crinera forta


Cavall Mustang

-Origen Nort-Americà, barreja: Espanyol, Àrab.
-Cap gran, pesat pero elegant
-Vida de 15 a 20 anys
- 400 a 570kg
- Sang calida

Cavall Asteca

-Barreja Andalús
-Docils i valents
-Servit per practicar esports
-Agils amb velocitat
-Cap recte o lleugerament convex de perfil
-Coll musculós i lleugerament arquejat


Quarter horse

-Originari de EEUU
-Rep el nom de Quarter race
- Sang calida
-Sensibles, sociables i fàcils de tractar
-454, 545kg
-1'50m a 1'65m
-Ràpids, Tòrax i dors molt musculat


Paso peruano

-Cos robust i musculat


Tenesse Walking

-Pura sang i Morgan per quees procupesi dels cultius
-Altura 1'52- 1'73m
-410 a 540kg
-Coll larg i espatlles inclinades
-Pas allargat
-Camp grans ossos refinats


Palomino

-Cavall inteligent
-Utilitzat per muntar
-Viatjes llargs i rodeos
-Altura: 1'45 a 1'65m
-Cap: petit, mandibula potent
-Cua amb pèl abundant


Arilote:

-125cm altura de la cruz
-Ulla grans, orelles petites


Hannoverià:

-Cavall Alemà (amb pedirgree reconegut amb un simbol H a la cuixa)
-Caracter: Sang calida
-Docil amb molt bon caracter
-Bó en doma i salt
-Cos atletic i elegant 1'60 i 1'70m
-Grop musculosa, cap mitjà, coll llarg i fi, extremitats poderoses.


Menorquí:

-De Menorca
-Utilitzat antiguament al camp i ara a equitació
-Caracter: Sang calenta
-Color: negre
-Cua baica, tronc allargat.