dimarts, 19 de febrer de 2013

Peculiaritats regionals

Del cap:

  • Estrella: Presència de pèls blancs al front, sobre fons d'un altre color, formant una petita taca.
  • Lucero: Pèls blancs al front sobre un fons de color, formant una taca més gran que l'estrella.
  • Lunars: Taques blanques a qüalsevol altre zona del cap.
  • Cordó: Taca blanca per la regió nasal. (Continu: llarg i sense interrupcions / Interrumput: Diferents segments curtos).
  • Caretó: El color blanc ocupa la major part del cap.
  • Bociblanc: La taca es situa a les narius.

Del tronc:

  • Ratja de mul: Aparició d'una banda de color obscur que se exten des de la creu fins la base de la cua.
  • Banda crucial: Similar a l'anterior, però la banda es prolonga de forma transversal per la regió de les espatlles.

De les extremitats:

Calçats

Taques blanques de major o menor extensió que es presenten a les porcions distals de les extremitatas.
  • Calçat: taca que cobreix fins al garreta.
  • Calçat molt baix: cobreix fins la corona.
  • Calçat baix: fins la "cuartilla".
  • Calçat alt: fins la canya.
  • Calçat molt alt: fins el genoll o més.

Arminyat

Taques negres que apareixen sobre el calçat.



Taula de capes


Tipus de capes

Es denomina capa al conjunt de la col·loració dels pèls, principalment, pell i ulls dels mamifers. Més especificament es refereix al color que envolta de forma uniforme el cos, caps (cirneres de la regió del coll i la cua), extrems (orelles, regió labio-nasal, part distal de les extremitats) i l'iris de l'animal.

Les capes, agrupades segons les característiques genètiques es la seguent:

Capes Bàsiques:

  • Alatzana
  • Castany
  • Negre

Capes Dil·luïdes:

  • Bay
  • Isabella o Palomino
  • Perla o Perlina
  • Cremella
  • Ratonera
  • Cervuna
  • Lobera

Capes de patró Blanc:

  • Blanca
  • Tord
  • Ruà
  • Overa
  • Pia
  • Appaloosa

Capes Bàsiques

Es denominen així perque d'aquestes deriven totes les demés capes, ja sigui mitjançant dilucions o amb pèls blancs.

Alatzana

Pèls del cos, caps i extrems de color vermell-marró. Distribució del pigmente negre a pell i ulls.

Castany

Pèls del cos de color vermell/marró, en distintes tonalitats i proporcions. Caps i extrems de color negre. Pell oscura o negre.

Curiositat: La capa castanya rep aquest nom per la seva similitud al color de la càscara d'una castanya (negre a al zona inferior i marró al centre).

Negre

Tots els pèls negres, inclosos caps i extrems així com la pell.
En ocasions, el pigment es presenta en uan variació marró, donant una capa amb reflexos vermellosos.
Al seu neixament, els poltres de capa negre solen presentar la panxa i les extremitats d'una tonalitat més clara. De la mateixa manera, alguns animals perden l'intensitat del color al llarg de la seva vida.

Capes dil·luïdes

Procedeixen de la dilució d'una de les tres capes bàsiques. Es poden subdividir en dos grans grups: Les capes de "dilució crema" (bay, palomina, perlina i cremella), que es caracteritzen per l'ausència de marques primitives (ratja de mul, banda crucial, zebradures, zones més oscures per la cara etc); i les capes procedents de la "dilució dun" (ratonera, lobera i cervuna), que presenten les marques primitives en totes les seves varietats.

Dilució crema

Aquest tipus de dilució es caracteritza per disminuir la quantitat de pigment (melanina) dins de les cèl·lules, el que produeix un aclarament del color de la capa.

Bay

Procedeix de la dilució parcial del castany. La decoloroació no afecta als caps i a les extremitats, es mantenen de color negre.
La coloració del pels vermells (alatzans) es dilueixen a uan tonalitat groguenca, amb pèls grisos per la base i grocs a les puntes.

Perlina

Procedeix de la dilució intensa del castany. Es dilueix de forma uniforme resultant en una capa groguenca pàlida, amb caps i extrems de color groc paja (tonalitat més obscura que la del cos). Mucoses rosades i ulls color àmbar o blau.

Palomino o Isabela

Procedeix d'una dilució mitja de la capa alatzana. En ocasions la despigmentació es més intensa a caps i extrems (blanc groguenc). És una capa clara, de tonalitat groguenca-paja, constituïda per pèls de coloració gris per la base i un blanc groguenc a les puntes.
Quan neixen, aquests cavallstenen un color molt clar i els caps semblen blancs. La pell és generalment rosada pero va perdent tonalitat amb l'edat. El pèl en ocasions també es rosaci. Els seus ulls solen ser obscurs, però en ocasions só nde color àmbar. Poden necesitar-se bastants anys perque un Palomino agafi uan tonalitat daurada brillant.

 Curiositat: El nom "Isabela" prové d'una llegenda que diu que la arxiduquessa Isabel Clara Eugenia (soberana dels Paisos Baixos), va prometre no canviar la seva roba interior fins que la ciutat d'Ostende (Bèlgica) haguès siguit conquerida. La llarga duració del setge va donar lloc a que el color de la seva roba es tornès de blanc a groguenc. Des de llavors es sol aplicar aques terme al bestiar o cavalleries el color del pelatje de les quals oscil·la entre blanc i groguenc.

Cremella

 Procedeix d'uan dilució intensa de la alatzana. Pèls (inclosos caps i extrems) de color crema molt pàlid (quasi blanc), amb mucoses rosades (despigmentades) i l'iris blau.

Dilució Dun

Es caracteritza per produir uan dilució desigual de la capa base. Això determina l'aparició d'unes zones de la capa més obscures mentres que altres zones són mes clares, amb una aspecte de "rentat".

Ratonera o grulla

Procedeix de la dilució de la capa negre. Capa de color grisàcia obscura, caps i extrems de tonalitat més obscura, amb presència de marques salvatges de color negre.


Lobera

Procedeix de la dilució del castany. Capa de color vermellosa. Caps i extrems de color negre-grisaci amb presència de marques salvatges negres.

Cervuna

Procedeix de la dilució de l'alatzana. Cos i extremitats de color crema. Cpas de color taronja amb presència de marques de color groguenc.


Capes de patró Blanc

Blanca

Aquesta capa es caracteritza perque el pèl es mostra de color blanc i la pell rosada. Ulls en la majoria dels casos marrons pero ocasionalment de color blau. Aquest caballs son blancs des de el naixement i poc freqüents.


Torda

Capa formada per la mescla mes o menys intensa de pèls blancs i negres per tot el cos de l'animal. Pot trobar-se una concentració major de pèls negres als caps i extrems. La pell si té pigmentació. Amb el pas del temps s'accentua el predomini de pèls blancs.

Ruana

Consisteix en al presència de pèls blancs mesclats de forma uniforme amb els del reste de la capa, menys el cap, caps i extrems. Pot presentar-se sobre una capa negre, castanya, alatzana... Per la qual cosa presente diversas coloracions exteriors.

Overa

Capa composta per pèls blancs i alatzans en diferent proporció, que es distribueix per tot el cos de l'animal, incloent-hi caps i extrems.

Pía

Capa que es caracteritza per la manca de pigmentació en diversas parts de la superficie corporal, donant lloc a zones amb pell i pèls pigmentades i d'altres despigmentades i amb pèls blancs. Aquestas zones varien la seva distribució i el tamany.
A les raçes equines espanyoles es molt poc freqüent, per la qual cosa es nombra en funció de les capes que es combien.

Appaloosa

Es caracteritza per l'aparició de taques blanques disperses sobre la grupa, principalment, També es freqüent pell motejades, escleròtica blanca i bandes negres als cascos.
Molt freqüent a raçes equines americanes.